El billar a tres bandes consisteix en fer caramboles. Es considera carambola quan la bola jugadora golpeja les altres dues boles en la mateixa tirada. Però per que siguin vàlides, la bola jugadora ha d'haver tocat com a mínim tres bandes, que poden ser diferents o repetir-se, abans de golpejar la segona bola. El jugador continúa el seu torn fins que falli o cometi falta. Al igual que en el billar francés, la duració del joc vindrà determinada per sets o per distància (número de caramboles a realitzar). Per sets, es sol jugar al millor de cinc sets a quinze caramboles per set. Per distància, aquesta serà determinada al inici del joc, acostumant a ser de 40 o 50 caramboles. També es pot marcar un límit d'entrades que sol ser de 50.

1. Els tornejos de carambola a tres bandes deuran ser governats per les regles següents. Qualsevol excepció deurà ser esmentada en la reunió de jugadors prèvia a l'inici del torneig, on deurà ser discutida i aprovada per la majoria dels jugadors participants. En alguns casos, les excepcions o variacions d'aquestes regles poden ser establertes pels organitzadors de l'esdeveniment o bé pel director del torneig.

2. Una carambola de tres bandes és vàlida i compte com un punt en cadascun dels següents casos:

(a) La bola tiradora copeja la primera bola objectiu i després copeja tres o mes bandes abans d'entrar en contacte amb la segona bola objectiu;

(b) La bola tiradora copeja tres o mes bandes i després entra en contacte amb les dues boles objectives;(c) La bola tiradora copeja una banda, després una bola objectiu i despues toca dues bandes o mes i després entra en contacte amb la segona bola objectiu;

(d) La bola tiradora copeja dues bandes, copeja la primera bola objectiu i després toca una o mes bandes abans de contactar la segona bola objectiu.

3. Un comptatge de tres bandes significa tres impactes contra la banda. Aquests impactes no necessiten ser en tres bandes diferents per ser vàlids. El comptatge és vàlid tot i que la tiradora golpée la mateixa banda tres vegades, o bé que obtingui tres contactes contra la banda en dues bandes diferents com a resultat de l'efecte inferit a la tiradora.

4. Tirant la banda per definir la sortida.

(a) Cada jugador selecciona una bola les quals es col·loquen a cada costat del punt de sortida situat en la capçalera de la taula, o sigui la banda curta on es troba la marca de la taula. Cada jugador copeja la seva bola cap al costat oposat de la taula amb la força suficient per tornar cap a la banda curta on s'inicio la jugada, i la bola que pari mes prop de la banda li donarà al jugador el dret d'iniciar la partida executant la carambola de sortida.(b) Les boles bé poden tocar les bandes llargues de la taula, però si ambdues boles entren en contacte, el jugador que taqueo amb la bola que es va sortir del seu camí i xoca a l'altra bola perd el dret a la sortida. D'igual manera perdera "la sortida" si la bola salta fora de la taula.

(c) El guanyador de la sortida té el dret "de sortir", o d'assignar la sortida al seu oponent. També té el dret d'escollir amb quina bola iniciarà la partida (la blanca o la groga), la qual serà la seva bola per la durada de la partida.

5. La carambola de sortida.

(a) La bola de l'oponent es col·loca en el punt de capçalera (el punt que creua el segon diamant a l'ample i al llarg de la taula sobre la capçalera de la taula).

(b)La bola tiradora es col·loca en un punt situat a sis polzades (15.2 cm) cap a la dreta o cap a l'esquerra del punt de capçalera.(c)La bola vermella es col·loca en el punt d'a baix (el punt que creua el segon diamant a l'ample i al llarg de la taula sobre la banda curta oposada de la taula).

El jugador executa el tir de sortida amb la seva bola amb la intenció de copejar primer la bola vermella. Si la tiradora copeja primer la bola del jugador contrari és una falta i el jugador perd el seu torn o entrada. En els tirs subsegüents es pot atacar sobre qualsevol de les dues boles, ja sigui sobre la bola de l'oponent o bé sobre la bola vermella.

6. Faltes que acaben el torn o entrada del jugador.

(a) Quan alguna de les boles salta fora de la taula.(b) Quan es comença el tir mentre les altres boles estan en moviment.

(c) Quan es toca qualsevol de les boles amb la mà o qualsevol part de la vestimenta del jugador, o bé amb el tac o la tisa o qualsevol altre objecte o accessori usat pel tirador. En aquest cas les boles es mantindran en la posició en què van quedar després de ser comesa la falta.(d) Quan existeixi una "empenta" il·legal. (Aquest paràgraf es refereix a un tipus d'execució específic que determina una falta anomenada "empenta" o "arrossegament")

(i) Quan es produeix un "retaqueo" o "doble execució". (Aquest paràgraf es refereix a un tipus d'execució específic que determina una falta anomenada "retaqueo" o "doble execució")(f) Quan al moment de tirar el jugador no està fent contacte directe amb el pis.

(g) Quan el jugador executa amb la bola assignada al seu oponent.(h) Quan el jugador toca la seva bola amb el tac durant el procés d'anotació.

7. Qualsevol falta causada per una interferència aliena als jugadors no deurà ser carregada al jugador de torn. Si les boles són mogudes a causa d'aquesta interferència, deberan de ser re-col·locades el mes aproximadament possible al seu posicion original i el jugador continuarà el seu tir tractant d'anotar el punt conforme a la nova posicion de les boles.

8. Jugant amb la bola del contrari.

(a) Quan es juga amb la bola equivocada es comet una falta i acaba l'entrada del tirador.(b) L'oponent o bé el jutge o réferi del joc poden marcar la falta. L'oponent pot marcar la falta abans o depués del tir, mentre que el jutge o réferi solament podrà marcar la falta fins que el tir hagi estat completat. La falta podrà ser marcada a qualsevol moment durant una sèrie o correguda, però el tirador tindrà dret a tots els punts adquirits abans del tir en el qual es va marcar la falta.

(c) El jugador al que li toqui el torn deurà executar la jugada conforme la posició que van quedar les boles després que fué marcada la falta.

9. Boles pegades.

(a) Si durant una entrada la bola tiradora para en contacte (està pegada) amb qualsevol de les boles objectives, el jugador té l'opció de tirar en qualsevol adreça sempre que no golpée la bola amb la qual està en contacte al moment de l'execució del tir, o bé podrà triar que les boles en contacte siguin "armades" o col·locades en els seus llocs corresponents.

(b) Si una entrada acaba amb la bola tiradora en contacte amb la tiradora de l'oponent, o la bola vermella en contacte amb la tiradora de l'altre jugador, el jugador per tirar té l'opció de tirar en qualsevol adreça com en el paràgraf anterior, o bé podrà triar a "armar" o col·locar les boles en contacte. L'altra bola (que no està pegada) deu romandre en el mateix lloc on es troba.(c) La bola vermella es col·loca en el punt marcat contrari a la capçalera de la taula, mentre que la bola del tirador es col·loca en el punt marcat en la capçalera de la taula. La bola de l'oponent es col·loca en el punt marcat al centre de la taula.

(d) Si el punt reservat per a la bola que deu "armar-se" està ocupat per una de les altres boles, la bola per armar-se deurà ser col·locada usualment en el punt reservat per a la bola que ocupa el lloc de la bola per armar.(i) Les mateixes regles apliquen quan una o diverses boles salten fora de la taula.

10. Quan la tiradora està pegada a una banda, el jugador podrà tirar cap a la mateixa, però el primer contacte no explica com a banda impactada. Els contactes subsegüents amb la mateixa banda si són vàlids per al comptatge de bandes del tir.

11. Quan la bola del tirador, la de l'oponent o la vermella salta fora de la taula, és una falta i el jugador perd el dret a seguir tirant.

12. Quan la bola tiradora salta i circula per sobre de la banda per després tornar a la superfície de joc, la jugada és vàlida i compte com una banda impactada sense importar quantes vegades la tiradora entro en contacte amb la banda. Si la tiradora circula sobre dues o mes bandes, cada banda explica com a banda contactada. Si la tiradora per damunt de la banda, el tir es considerarà com a "bola saltada", la qual cosa constitueix una falta i el jugador perd el dret al tir. Si la tiradora o qualsevol de les altres dues boles toquen el marc de la banda, és considerat una falta i la terminació de l'entrada. Si la bola de l'oponent o la vermella salta i circula sobre la banda sense tocar el marc, aquestes boles també es consideren "en joc".

13. Cap tir haurà d'iniciar-se cunado les boles no estan completament parades o quan estan encara girant com consequencia de l'efecte. Si el jugador tira quan les boles estan en moviment, es considera una falta i la fi de l'entrada del tirador.

14. Si un jugador "empeny" la bola tiradora, o bé si al moment de tirar toca la tiradora dues vegades (amb el tac), és una falta i el tirador perd el dret a seguir tirant encara quan s'anoti la carambola. Una "empenta" és un tir en el qual el tac es manté en contacte amb la tiradora després que la tiradora contacta la primera bola objectiu. Un doble contacte pot ocórrer quan la tiradora és tocada o "retaqueada" dues vegades.

15. Tots els tirs on es produeixen "xocs" o "pas pas" són vàlids, ja sigui que depriven al tirador de l'anotació o bé que ajudin o contribueixin a l'anotació del punt.

16. Les "Pífies" no necessàriament deuen ser considerades mancades, tret que la pífia es converteixi en un "retaqueo". Si s'anota una carambola encara quan s'ha produït una "pífia", el punt explica i el torn del tirador continua.

17. Si en el procés d'apuntar el tirador toca la tiradora, es converteix en una falta i el jugador perd el dret al tir.

18. Una partida arriba a la seva fi oficial quan un dels jugadors ha completat el nombre de punts designats per a la partida, encara quan l'oponent hagi tingut un torn menys. Si s'utilitza un jutge o réferi i un apuntador, el joc és oficial depués que la fulla de l'apuntador és signada pel réferi, l'apuntador i els jugadors. El réferi i l'apuntador també deuen signar la fulla de joc. Una vegada que el perdedor fima la fulla de joc, cap protesta serà considerada.

19. Si un dels jugadors és responsable per qualsevol tipus d'interferència, constitueix una falta i acaba l'entrada. El jugador següent deu acceptar la posició de les boles. Un jugador que no està tirant (esperant el seu torn) no deu distreure a l'oponent amb moviments o sorolls innecessaris. Si aquesta situació es produeix, el réferi o l'oficial del torneig podrà desqualificar al jugador per conducta anti-esportiva.

20. Si per raons fora del seu control un jugador no pot començar un joc conforme l'horari establert, el joc pot ser posposat si així ho decideix el director del torneig. Si un jugador no pot acabar una partida, el joc ho perd per "forfeit" tret que l'oponent estigui d'acord a teminar el joc a una hora convenient per al maneig del torneig. Si un jugador no pot tornar al torneig, tots els seus jocs són anul·lats.

21. Si un jugador és desqualificat enmig d'una partida, perd el joc i no obté ningun punt. El seu oponent és acreditat un joc guanyat i se li atorguen el numero de punts corresponents com si hagués guanyat la partida. Si un jugador és desqualificat del torneig, tots els seus jocs són anul·lats (els jocs completats i per completar), i el torneig continua com si hi hagués un jugador menys al moment d'iniciar el torneig. Aquest reglament pot ser canviat per les autoritats del torneig.

22. Si per raons fora del seu control un jugador no pot començar un joc, deurà notificar amb temps al director del torneig per permetre-li reemplaçar la partida amb un jugador substitut o bé amb un altre parell de jugadors. Tots els jugadors del torneig estan subjectes a una trucada immediata si un jugador substitut és necessari.

23. Si un réferi considera que un jugador està prenent una quantitat de temps anormal per a l'execució d'un tir amb la intenció de pertorbar al seu oponent, el réferi deurà notificar al jugador que s'està prenent el risc de ser desqualificat si prossegueix amb les tàctiques dilatorias. Si el jugador continua les seves tàctiques de pertorbació, això constituirà motiu suficient per a la seva desqualificació. Si no aquesta oficiant cap réferi, el director del torneig tindrà el dret the invocar a aquesta reglamentació.

24. Tirs de defensa intencionals no són permesos. Si es juguen constitueixen una falta. El réferi o el director del torneig deurà fer l'esment o violació d'aquesta regla i el jugador de torn deurà acceptar les boles com quedin o "armar" el tir de sortida.

25. En qualsevol torneig, usualment el director del torneig i un altre membre de la federació local o organitzadors de l'esdeveniment que no estigui participant en el torneig, deuran constituir un comitè al com es deurà informar de situacions on es violi l'ètica esportiva.

Abans de començar el torneig, els jugadors deuran designar a dos dels jugadors perquè serveixin en el comitè per protejer els interessos dels jugadors. Els dos jugadors que representin a la federació local i els dos jugadors que representin els interessos dels altres jugadors deuran junts avaluar les evidències o reportis que constitueixin una violació d'ètica esportiva. Si aquest comitè no arriba a un concenso per resoldre la queixa o reporti, els representants deuran sotmetre un reporti per escrit a la la federació organitzadora de l'esdeveniment perquè aquesta sigui considerada per la Junta de Directors. Els dos representants dels jugadors també deuran sotmetre els seus punts de vista a la Junta de Directors perquè en la propera reunió regular o especial de la Junta de Directors, sigui considerada la queixa o esment i perquè les accions o resolucions recomanades per la mayoria dels seus membres siguin aplicades en contra o a favor del jugador o jugadors acusats.

Anem a estudiar la forma d'aconseguir memoritzar les sortides, arribades i atac, per jugar billar a 3 bandes utilitzant el sistema de diamants.

Aplicarem la Tècnica de Memorització Associativa per mitjà d'imatges i Històries.

D'aquesta manera Efecte Tres vol dir que ha de col·locar la punta del tac en el punt on està la fletxa de l'horari, quan el rellotge marca les Tres. L'efecte pot ser tant a la dreta com a l'esquerra ( equivalent a quan el rellotge marca les NOU) , tal com ho mostra la figura anterior.

Vegem ara com es maneja les arribades, analitzant la següent gràfica:

Se suposa en aquest cas, que l'arribada va a ser per la banda llarga de l'esquerra de la figura, però és important establir la numeració des de qualsevol ubicació, depenent per on es vagi a efectuar la sortida.

Aquesta observació és vàlida també per a la banda de sortida i d'atac.

Continuem ara amb les sortides, d'acord a les següents imatges:

Aquestes imatges ens permeten recordar que en la cantonada, la sortida està associada amb el cinquanta; disminuint en la banda curta de cinc en cinc per cada diamant, de tal manera que en el primer diamant la puntuació és de quinze; i augmentant en la banda curta, deu per cada diamant, però observant que després del setanta, es duplica el compte, és a dir segueix augmentant deu per cada mig diamant, fins a arribar a un valor màxim de cent.           

D'igual manera associem imatges per memoritzar com tacar la bola per a l'atac:

Ara és molt important memoritzar les línies d'arribada, que ens permeten efectuar la carambola., en les quals cal tenir en compte simultàniament les bandes d'arribada i de sortida, associant la una amb l'altra.

           Banda d'arribada …………………………… Banda de sortida

                         0                  ………………..………...              40

                         5                  ………………..………....             42

                       10                  ………………..………...              45

                       15                ………………..………...                47

                       20                 ………………..………...              50

                       25                  ………………..………...             55

                       30                  ………………..………...            60

                       35                 ………………..………...             62

                       40                  ………………..………...            67

                       50                  ………………..………...            70

                       60                 ………………..………...             75                  

                       70                ………………..………...              85

                       80                 ………………..………...            90

                      90                 ………………..………...             95

                     100                 ………………..………...          100

Després arribem a la Fórmula definitiva per saber com tacar i efectuar la carambola. Vegem les imatges amb la història associada :

Anem a estudiar ara com aplicar la tècnica de memorització per executar carambolas on la bola 1, li pega primer a la bola 2 abans de tocar la banda llarga, després toca la banda curta, arriba a l'altra banda llarga i al final toca la bola 3. Pot ser una situació com la qual es mostra a continuació:

L'estudiat en la carambola presentada en la situació anterior, ho podem aclarir millor amb la gràfica següent, on veiem que la Línia d'Arribada és pel 30.

 Si anéssim a efectuar una banda prèvia amb sortida de 50, l'atac és pel 20 ( Sortida = Arribada + Atac, o sigui 50 = 30 + 20), si les dues boles rebedores estiguessin en aquesta adreça d'arribada.

Però si la bola 2, realment està en la posició que s'indica en la figura, llavors ja la sortida canvia del 50 al 60, i l'atac és en 30 i no en el 20, perquè es torni a complir la fórmula, en aquest cas 60 = 30 + 30. 

L'efecte és el Tres per l'esquerra, a causa que la bola vá de la banda llarga de la dreta cap a la banda llarga de l'esquerra.