El billar francès, també conegut com carambola, es compon d'una taula de billar més gran que les taules tradicionals i sense forats o troneres, així com de tres boles, una vermella, una blanca i una altra que pot ser groga o blanca amb un petit punt de 1mm de diàmetre o una ratlla.

En el billar francès, els diferents jugadors han de copejar bola blanca o la groga (o blanca) per tractar de donar-li a les altres dues boles i aconseguir així una carambola. En cas d'aconseguir-ho, el jugador segueix tirant, però si falla, el torn passa al següent jugador que ha de començar copejant la bola groga o blanca contrària a la qual va copejar el jugador anterior. Per guanyar, s'han de fer un determinat nombre de carambolas (distància) que dependrà de la modalitat de joc. 

Començament del joc

Quan el joc comença, la bola groga se situa al centre de la taula a 71cm de la banda curta inferior o de sortida. La bola vermella queda situada al centre de la taula a 71cm de la banda curta superior. Un jugador jugarà amb la bola groga i un altre amb la blanca, començant sempre la partida qui tingui aquesta última bola. El jugador que comença, col·locarà la bola blanca a 18,5cm de distància de la bola groga bé cap a la seva dreta o bé cap a la seva esquerra. Tots aquests punts han de marcar-se en la taula, inclòs el centre geomètric del billar.

Caramboles

L'objectiu del joc és realitzar el major nombre de carambolas possibles dins de la distància del joc, valent cada carambola 1 punt. Per fer carambola és necessari que, en un mateix tiratge, la bola jugadora toqui les altres dues boles. La carambola serà vàlida si al final de la partida no s'ha comès cap falta i el jugador seguirà tirant fins que falli o estel mancat.

Modalitats de billar francès

• Billar francès banda
  

S'obliga al fet que la bola jugadora toc almenys una banda abans de tocar la tercera bola (completar la carambola).

• Billar francès quadro 47/1

El mateix que l'anterior però obligant a treure del quadre una de les boles contràries amb cada carambola que es faci amb elles dins.

• Billar francès quadro 47/2

Sobre la taula de billar es tracen línies separades 47 cm. formant quadrats i rectangles en els quals s'estableix la mateixa limitació que en els racons de la modalitat de billar francès lliure.

• Billar francès quadro 71/1

ídem que 47/1 taula per als quadres 71/2 i 71/1.

• Billar francès quadro 71/2

Mateixa limitació que el billar francès lliure o 47/2 però amb els quadres més grans.

• Billar francès lliure

En el billar francès lliure es poden realitzar carambolas al llarg de tota la taula de billar francès, només restringeix sèries en els racons, per a això es tracen angles en ells. Es poden executar carambolas dins d'aquests angles.

És al moment de realitzar la segona carambola quan una de les dues boles no jugadores ha de sortir d'aquest angle podent després d'haver sortit tornar a entrar.

• Billar francès tres bandes

És obligatori que la bola jugadora hagi tocat ja almenys tres bandes abans de completar la carambola.

ART. 1 APLICACIÓ DE LAS REGLES

1. Les regles del joc són aplicables a totes les proves organitzades o reconegudes per la Unió Mundial de Billar i, constitueixen el complement dels Reglaments Específics de les diferents proves que configuren el mapa billarístico Continental.

2. Altres modalitats del billar, a part de la carambola, originen diferents Reglaments Particulars.

3. Els casos no prevists en les presents Regles, així com, en els Reglaments Específics i Particulars indicats, seran resolts per l'Adreça Esportiva amb l'aprovació del Comitè Executiu.

ART. 2 INSTRUMENTS DE JOC (Billar de Carambola)

1. El billar és una taula de superfície rectangular, rigorosament plana i horitzontal, el seu pis haurà de ser de pissarra d'un espessor mínim de 45 mm.

2. La delimitació de la seva superfície de joc es determina per l'oposició de bandes de goma l'altura de la qual s'estableix en 37 mm., amb una tolerància de més-menys 1 mm., estant fixades a tot el llarg i ample del billar a un marc exterior d'un ample de 12,5 cms. sent la seva superfície enterament llisa i de color uniforme. Es tolerarà la seva amplària en més-menys 1 cm.

3. El marc o passamans de les bandes haurà de contenir marques indelebles, situades a intervals regulars corresponents a 1/8 del llarg de la superfície de joc; cap altra indicació o marca podrà ser inclosa en aquesta superfície.

4. Les dimensions de la superfície lliure de joc són d'1,42 x 2,84 m., admetent-se una tolerància de més-menys 5 mm.

5. Els draps que cobreixen el billar hauran de ser nous, estiratges al màxim sobre les pissarres i bandes i del color i qualitat admesos per la CPB. es reconeixen les marques Gorina i simonis.

6. L'altura del billar, mesura des del sòl a la part superior del marc que enquadra el billar, ha de situar-se entre els 75 i 80 cms.

7. Els billars destinats a tornejos oficials hauran d'estar proveïts de calefacció elèctrica per eliminar la humitat de la pissarra i el drap. Aquest dispositiu actuarà a través de termòstats, assegurant durant la competició el millor comportament del billar i les boles.

8. Les boles, en nombre de tres, hauran d'estar confeccionades amb una matèria i en colors admesos per la CPB., dos d'elles de color ivori, o, ivori i groga cadascuna d'elles i l'altra vermella, havent d'estar marcada una de les dues boles, quan aquestes siguin blanques, amb un punt inesborrable en les extremitats d'un mateix diàmetre, es reconeix la marca Super Aramith.

9. Les boles hauran de ser rigorosament esfèriques i el seu diàmetre estarà comprès entre 61 i 61,5 mm., el seu pes haurà d'estar comprès entre 205 i 220 grams, no podent existir entre la bola més pesada i la més lleugera una diferència de més de 2 grams.

10. El guix no haurà d'embrutar de manera excessiva la superfície de joc.

11. El moviment és imprès a les boles mitjançant un instrument, generalment de fusta, o d'un altre material, anomenat tac, aquest, pot ser d'una peça o dividir-se en diverses parts.

12. El tac ha d'estar proveït en la seva extremitat més prima d'una sola de cuir, amb que la seva parteix el jugador se serveix per copejar a la bola. Un jugador pot utilitzar un o diversos tacs de la seva elecció, determinant lliurement la seva longitud, pes o diàmetre.

13. El jugador té dret a utilitzar el rasclet, petit cavallet muntat en l'extrem d'una vareta de fusta o un altre material i destinat a reemplaçar la seva mà en certes posicions a les quals el jugador no arribi.

ART. 3 ILUMINACIÓ

1. El billar haurà d'estar prou il·luminat en tota la seva superfície i sense cap tipus d'ombres, no podent en cap cas que la seva intensitat sigui inferior a 520 lux.

2. D'igual forma, no haurà de ser tan excessivament fort com per enlluernar als jugadors.

3. La distància entre les llums i la superfície de joc no haurà de ser inferior a 1,20 metres.

4. La sala de joc no haurà de romandre en foscor completa.

ART. 4 PUNTS DE SORTIDA

1. Els punts de sortida o, mosques, són els emplaçaments que han d'ocupar les boles a l'inici de la partida.

2. Els punts han de marcar-se amb tinta de bolígraf el més fi possible. Assenyalar-los pegant petits cercles de qualsevol material està totalment prohibit.

3. Els punts a marcar són 5.

4. Al centre de la línia de sortida, paral·lel a 71 cm. de la banda curta.

5. A la dreta de l'anterior en la mateixa línia a 18,5 cm. de distància.

6. A l'esquerra del primer en la mateixa línia a 18,5 cm. de distància.

7. Al centre geomètric del billar.

8. Al centre de la línia paral·lela a 71 cm. de la banda curta contrària.

ART. 5 LA PARTIDA

1. La partida comença des que l'àrbitre col·loca les boles per a l'execució del cop d'acosti.

2. L'àrbitre col·loca les dues boles blanques sobre la línia de sortida a un i a un altre costat dels tres punts de sortida, aproximadament a 30 cm. de cadascuna de les bandes llargues i la bola vermella sobre la mosca alta, a fi que tots dos jugadors procedeixin a l'acosti contra la banda curta contrària. Les dues boles hauran d'estar en moviment abans que una d'elles toqui la banda curta contrària, si no ocorregués així, el tiratge caldria repetir-se. El jugador que provoqués dues vegades la repetició, perd el dret a l'elecció de sortida.

3. Tirar a la banda per doblet no està permès i si tots dos jugadors manifestessin acostar amb la mateixa bola, l'àrbitre hauria de sortejar les boles.

4. Si en el trajecte les boles es xoquen, el jugador causant del xoc perd l'elecció de sortida.

5. Si en el trajecte les boles es xoquen però no és possible determinar el responsable o, si les boles es detenen a igual distància de la banda d'a baix (banda curta d'arribada), l'àrbitre procedirà a fer repetir l'operació d'acosti.

6. Si la bola d'un jugador xoca la bola vermella, aquest, perd el dret d'elecció.

7. El jugador la bola del qual es deté més prop de la banda curta d'arribada, tria entre sortir ell o el seu contrari.

8. El jugador que inicia el joc, ho fa amb bola blanca, conservant la seva bola durant tota la partida.

ART. 6 POSICIÓ DE SORTIDA

1. Les boles les col·loca l'àrbitre:

a. La bola vermella al punt d'a dalt.

b. La bola del punt o bola groga sobre el punt central de la línia de sortida.

c. La bola blanca, que és la jugadora, a la dreta o esquerra de l'anterior, a elecció del jugador.

2. La carambola de sortida ha de fer-se sempre per atac directe sobre la bola vermella.

ART. 7 CARAMBOLA

1. La fi del joc consisteix a executar el major nombre de carambolas possibles dins del límit de la distància de la partida.

2. Hi ha carambola quan la bola jugadora, posada en moviment pel cop del tac, entra en contacte amb les altres dues.

3. Una carambola és vàlida quan una vegada parades les boles el jugador no ha comès falta alguna.

4. Cada carambola s'explica com un punt.

5. Si l'àrbitre declara vàlid el punt, el jugador continua jugant conservant la mà. Si la carambola és fallada, l'àrbitre passa la mà al jugador contrari.

ART. 8 PAUSA DURANT LA PARTIDA

1. Arribat el partit a la seva meitat, l'àrbitre decretarà una pausa de 5 minuts, entenent-se com a meitat de partit:

Quan un jugador aconsegueix la meitat de carambolas de la distància establerta, o bé, si disputant-se el partit amb límit d'entrades, s'arribés a la meitat d'elles, en qualsevol cas, tancant entrada i davant la primera circumstància que concorri.

Quan en els partits disputats a sets, aquest, arribés a l'1 - 1, si la trobada se celebra al millor de 3, o, al 2 - 0 o 2 - 1 (el que primer ocorri), si la distància s'estableix al millor de 5.

En cap cas podrà concedir-se descans en el transcurs d'una sèrie, excepte casos de força major.

ART. 9 ABANDONAMENT EN EL TRANSCURS D'UNA PARTIDA

1. El jugador que abandonés la sala sense autorització de l'àrbitre, perdrà el partit per aquest fet.

2. Tot jugador que es negués a continuar la partida a requeriment de l'àrbitre serà exclòs del campionat.

ART. 10 BOLES EN CONTACTE

1. Quan la bola del jugador que posseeix la mà està en contacte amb alguna de les altres dues, els drets i obligacions del jugador variaran d'acord amb la modalitat que s'estigui jugant, que a excepció de la partida lliure, on és obligatòria la sortida, són els següents:

a. Que l'àrbitre col·loqui les tres boles en posició de sortida.

b. Optar per jugar contra la bola que no està en contacte o contra la banda.

c. Jugar massé destacat, a condició de no empènyer la bola amb la qual estiguessin en contacte. En aquest cas el jugador pot carambolear en primer lloc sobre la bola que estava en contacte; no existirà falta si la bola en contacte es mou únicament pel fet de perdre el punt de suport que eventualment li donava la bola jugadora.

2. Quan la bola d'un jugador està en contacte amb una banda, aquest, no podrà jugar directament sobre aquesta banda.

3. En el cas que el jugador opti per que l'àrbitre col·loqui les boles en posició de sortida, aquestes, s'emplaçaran de la forma següent:

a. En l'especialitat de lliure, en les modalitats de quadres i a la de banda; les tres boles van a la posició inicial de sortida.

b. En la disciplina de les tres bandes, només les boles en contacte seran col·locades sobre els punts de sortida atenent-se a les següents normatives:

1. La bola vermella sobre la mosca d'a dalt.

2. La bola del jugador que posseeix la mà sobre la mosca central de la línia de sortida.

3. La bola blanca adversària sobre la mosca del centre geomètric del billar.

4. Si la mosca on correspongui situar la bola estigués ocupada o tapada per una altra bola, aquesta serà col·locada sobre la mosca corresponent a la bola que ocupa o tapa parcialment la mosca.

ART. 11 BOLES QUE SALTEN FORA DEL BILLAR

1. Quan una o més boles salten fora del billar, la seva col·locació per l'àrbitre en les mosques o punts respectius, s'efectuen com segueix:

a. En les especialitats de lliure, quadres i banda, les tres boles van a la posició inicial de sortida.

b. Per a les tres bandes només la bola o boles que haguessin saltat del billar, seran reposades en les mosques segons els criteris indicats en l'article anterior en la seva apartat b)

2. Es considera una bola fora del billar, quan aquesta, en el seu salt toca la fusta del marc que enquadra les bandes.

ART. 12 FI DE LA PARTIDA (SENSE LÍMIT D'ENTRADES)

1. Una partida consisteix a realitzar un determinat nombre de carambolas anomenat distància que varia segons la modalitat del joc.

2. Tota partida iniciada ha de jugar-se fins a l'última carambola. Una partida s'acaba quan l'àrbitre dóna per bona l'última carambola, fins i tot si posteriorment, es constatés que el jugador no hagués efectuat el nombre de carambolas requerit.

3. Quan l'última carambola de la partida hagi estat efectuada pel jugador que tingui en el seu actiu una entrada més que el seu adversari, aquest un altre, té l'obligació i el dret d'igualar el nombre d'entrades, realitzant la seva execució en la posició deixada per contra.

4. Per ser declarat vencedor d'una partida, el jugador ha d'haver realitzat la distància, sota la reserva que el contrari no faci el mateix en el tancament, ja que aquesta circumstància deixaria la partida en empat.

ART. 13 FI DE LA PARTIDA (AMB LÍMIT D'ENTRADES)

1. Una partida consisteix a realitzar un nombre determinat de carambolas (segons modalitat), en un nombre màxim determinat d'entrades.

2. Tota partida iniciada ha de jugar-se fins a l'última entrada acordada, tret que un o tots dos jugadors haguessin realitzat la distància abans d'esgotar el nombre limitat d'entrades.

3. Quan l'última carambola hagi estat realitzada o que el nombre límit d'entrades hagi estat esgotat per un jugador que tingui en el seu actiu una entrada de més, el seu adversari té l'obligació i el dret d'igualar el nombre d'entrades executant sobre la posició deixada pel seu adversari.

4. Per ser declarat vencedor d'una partida, el jugador ha d'haver realitzat la distància, sota la reserva que el contrari no faci el mateix en l'execució de tancament, ja que aquesta circumstància deixaria la partida en empat, o bé, que havent aconseguit un major nombre de punts dins de la distància, haguessin esgotat el límit d'entrades tots dos jugadors.

ART. 14 FIN DE LA PARTIDA (SISTEMA DE SETS)

1. Quan la partida es disputa pel sistema de sets, aquestes disposicions s'aplicaran de la següent manera:

a. Cada set és considerat com si d'una partida es tractés, el jugador que arriba primer a la distància és el guanyador del mateix sense que el contrari tingui opció a tancament d'entrada, en alguns casos podran limitar-se les entrades, aconseguint-se el desempat amb el tir de sortida.

b. Aquests partits, segons resi la convocatòria de la prova, es disputen al millor de tres o cinc sets i a la distància que així mateix es contempli.

c. Cada set és iniciat alternativament per un jugador.

d. L'1-1, o, 2-2, segons es disputi el partit a tres o cinc sets respectivament, donarà opció a la disputa d'un tercer o cinquè set definitiu. El dret a iniciar el joc de l'últim set, correspondrà al jugador que va iniciar el primer..

e. Al moment que un dels jugadors obté el nombre necessari de sets, és declarat vencedor de la partida i aquesta, s'interromp immediatament.

ART. 15 LES FALTES

És falta i passa la mà:

1. Si després de l'execució del cop, una o més boles salten del billar.

2. Si el jugador juga abans que les tres boles estiguin parades.

3. Si es toca la bola amb qualsevol objecte o part del tac que no sigui la sola.

4. Si el jugador, a més de copejar a la seva bola, toca alguna de les altres amb el tac, la mà o qualsevol altre objecte. En aquest cas les boles romandran on hagin quedat.

5. Si el jugador toca o desplaça una bola per llevar algun cos estrany adherit a ella, en lloc de demanar a l'àrbitre que ho faci.

6. Si el jugador desplaça una bola per contacte directe o indirecte, sense que aquest desplaçament sigui com a conseqüència de l'execució del cop.

7. Si el jugador arrossega o retaca. Aquesta acció es produeix:

a. Quan la sola entra diverses vegades en contacte amb la bola posada en moviment.

b. Quan la sola està en contacte amb la bola jugadora al moment en què aquesta troba la segona bola.

c. Quan la sola aquesta en contacte amb la bola jugadora, al moment que aquesta toca la banda.

8. Si el jugador juga directament amb la bola jugadora sobre la banda o bola amb la qual estigués en contacte, sense haver-hi prèviament separat la mateixa mitjançant massé destacat.

9. Si al moment de colpejar a la bola, no toca el sòl almenys amb un peu.

10. Si el jugador fa o situa en la superfície de joc o en les bandes i/o branes (fusta), referències visibles que determinin el punt d'atac de la bola jugadora.

11. Si a l'inici d'una entrada o durant curs d'una sèrie l'àrbitre constata que el jugador no juga amb la seva bola.

12. Si, en general, el jugador no respectés les regles de la modalitat.

ART. 16 FALTES VOLUNTARIES

1. Si la falta definida en l'article 15.6 fos comesa voluntàriament, el jugador contrari que recobra la mà, pot sol·licitar de l'àrbitre que col·loqui les boles desplaçades en la posició el més exactament possible que ocupaven abans de cometre la falta. No obstant això, si la posició creada després de la falta comesa anés més avantatjosa per a ell, l'àrbitre de la trobada deixarà les boles en la nova posició, en resum, es tracta d'aplicar la llei de l'avantatge.

ART. 17 FALTES NO CONSTATADES

1. Si una carambola es realitza cometent una falta no percebuda per l'àrbitre, el punt és vàlid i el jugador conserva la mà.

2. Tota falta provocada per un tercer, inclòs l'àrbitre, que impliqui el desplaçament de les boles no és imputable al jugador. En aquest cas, les boles han de ser col·locades per l'àrbitre el més exactament possible en la posició que ocupaven.

ART. 18 DENOMINACIÓ DE LAS BOLES

1. Es distingeix, d'una banda la bola jugadora i per una altra, les dues boles denominades contràries.

ART. 19 MODALITATS AMB ZONES LIMITADES

1. Les modalitats amb zones limitades , són les següents:

a. Partida a LLIURE

b. Partida al QUADRE 47/2

c. Partida al QUADRE 47/1

d. Partida al QUADRE 71/2

1. El nombre i grandària de les zones limitades es fixen d'acord amb les modalitats del joc. Aquestes zones són delimitades per línies traçades el més finament possibles.

2. En cadascuna d'aquestes zones prohibides, el jugador no podrà, en el curs d'una sèrie, executar més que el nombre de carambolas autoritzades, depenent igualment aquest nombre de la modalitat del joc.

ART. 20 POSICIÓ DE LAS BOLES EN ZONES LIMITADES

1. La posició d'entren, es produeix quan les dues boles contràries es detenen dins d'una mateixa zona fitada; donant-se la posició de dins, quan una carambola és executada després d'haver-se indicat la posició d'entren sense que cap de les dues boles contràries surtin de la zona.

2. La posició de cavall, es produeix quan les dues boles contràries es detenen prop d'una línia delimitadora, però estant cadascuna d'elles en zones diferents.

3. Quan alguna de les boles contràries se situen exactament sobre una línia de delimitació serà considerada com desventajosa o en contra del jugador.

4. Una o les dues boles contràries poden retornar a la zona delimitada de la qual van sortir, tornant ocupar novament la posició d'entren.

5. Quan una carambola s'ha realitzat partint de la posició de dins i, cap de les dues boles contràries surten de la zona limitada, es produeix falta i el jugador passa la mà.

ART. 21 PARTIDA LLIURE

1. En la partida a Lliure el jugador pot executar amb tota llibertat un nombre il·limitat de carambolas dins de la distància excepte a les zones fitades dels racons.

2. En els quatre racons de la taula han de traçar-se les línies que fiten aquesta zona. Aquestes línies van des de 71 cm. de la banda llarga fins a 31,5 cm. de la banda curta.

3. Quan les dues boles contràries entren dins de qualsevol d'una d'aquestes zones fitades es produeix la posició d'entren. El jugador pot realitzar una carambola sense que cap de les dues boles contràries surtin de la zona, en aquest cas la posició seriosa dins. A la següent jugada, almenys una de les dues boles contràries haurà de sortir de la zona, si això no és així és mancada i passa la mà.

4. És correcte i s'inicia de nou la posició d'entren, si una o les dues boles contràries tornen a entrar en zona limitada després d'haver sortit..

1. En el Quadre 47/2 es tracen quatre línies paral·leles a 47 cm. de les quatre bandes, determinant sobre el billar els nou quadres o zones de limitació, sent els tres quadres centrals rectangulars i els altres sis quadrats.

2. En l'extremitat de cadascuna d'aquestes línies i centrats sobre elles, es tracen uns petits quadres que un costat ho conforma la part interior de la banda, aquests cuadritos es denominen áncoras.

3. Aquestes áncoras, en nombre de vuit, són quadrades de 178 mm. de costat, constituint-se així manyaga a d'altres zones de limitació.

4. La situació de les boles contràries dins de les zones fitades segueixen la mateixa mecànica d'entren, dins i a cavall indicades per a la partida a Lliure.

5. L'àrbitre de la trobada haurà d'anunciar sempre en primer lloc la posició de les boles pel que fa als quadres i en segon lloc el de les áncoras.

ART. 23 PARTIDA AL QUADRE 47/1

1. El marcat de les zones de limitació és el mateix que per al Quadre 47/2.

2. Quan les dues boles contràries entren dins d'un mateix quadre es produeix directament la posició de dins. El jugador en realitzar la seva propera carambola, deurà obligatòriament fer sortir del quadre almenys una de les dues boles contràries.

3. La mecànica del joc, excepte el matís del punt 2, és la mateixa que per al Quadre 47/2.

ART. 24 PARTIDA AL QUADRE 71/2

1. En el Quadre 71/2 es traça una línia a tot el llarg del billar i a 71 cm. de la banda llarga, d'igual forma es tracen dues línies paral·leles a les bandes curtes i a una distància d'aquestes també de 71 cm., dividint al billar en sis quadres, dos d'ells rectangulars i quatre quadrats.

2. En l'extremitat de cadascuna d'aquestes línies, igual que en el Quadre 47/2 i 47/1, es traçaran els petits quadres o áncoras.

3. La mecànica del joc és la mateixa que la del Quadre 47/2.

ART. 25 JOCS PER BANDES

1. Existeixen dos jocs per bandes, l'anomenat a la Banda i el joc per Tres Bandes.

2. Per a aquests jocs per banda el billar no requereix cap zona de limitació.

ART. 26 PARTIDA A LA BANDA

1. En el joc per Una Banda, la bola del jugador ha d'haver pres contacte, almenys amb una banda, abans de tocar la segona bola contrària.

ART. 27 PARTIDA A TRES BANDES

1. En el joc per Tres Bandes, la bola del jugador ha d'haver pres contacte, almenys tres vegades amb una o diverses bandes, abans de tocar la segona bola contrària.

ART. 28 PROVES DE MODALITATS MÚLTIPLES

1. Cadascuna de les modalitats que componen el Pentatló o el Triatló donen lloc a una partida diferent que s'ha de jugar segons les disposicions reglamentàries de la modalitat.

ART. 29 DEFINICIÓ DEL PENTATLÓ INDIVIDUAL

1. El Pentatlón comprèn cinc modalitats:

Quadre 47/1

Quadre 71/2

Banda

Tres Bandes.

2. Els jugadors han de disputar-les seguint l'ordre indicat.

ART. 30 DEFINICIÓ DEL TRIATLÓ INDIVIDUAL

1. El Triatló, comprèn tres modalitats:

Quadre 71/2.

Banda

Tres Bandes.

2. Els jugadors han de disputar-les seguint aquest mateix ordre.

ART. 31 DEFINICIÓ DE POLYATHLÓ PER EQUIPS

1. Cadascun dels jugadors d'un equip, juga solament una modalitat.

Són aplicables les mateixes regles previstes per a les proves individuals de cada modalitat.